The life you’ve chosen

© Hugh Morris

L’absurda idea de no tornar a relliscar al carrer de les llambordes. La dimensió que pren el mai, quan mai és no tornar a pujar els tretze pisos a les fosques. La inconcebible possibilitat de no tornar a la casa dels escarabats o al pis dels dolços o a la residència insomne o a l’habitació de les cortines de fulles. La ridícula idea de no llepar-te la sal, d’haver de cuinar sola, de no tornar-te a veure.