Quiet

Ets un punt.

Adéu, mossegada.

L’excés de ciment

de quan controlàvem la ciutat,

camisa blanca sense rosa,

amb tota aquella aigua amenaçant

d’amputar-ho tot.

Venus, semblaves!

Però et vas apagar.

 

23/5/15 a les 13:11 | comentaris | miratgescontinua llegint

L’arcada mecànica

El peu subtilment busca

sortida per sota la cortina.

Quedar-me, fugir en tu,

només escapar

de la part que s’escapa.

Deixar córrer

la mica

que encara torna

a estones.

Vine…

 

11/5/15 a les 23:35 | comentaris | miratgescontinua llegint