The life you’ve chosen
© Hugh Morris
L’absurda idea de no tornar a relliscar al carrer de les llambordes. La dimensió que pren el mai, quan mai és no tornar a pujar els tretze pisos a les fosques. La inconcebible possibilitat de no tornar a la casa dels escarabats o al pis dels dolços o a la residència insomne o a l’habitació de les cortines de fulles. La ridícula idea de no llepar-te la sal, d’haver de cuinar sola, de no tornar-te a veure.
Ja no és només aigua
La pluja cau sobre la ciutat
ferida,
aigua roent sobre carn viva.
L’amenaça
de la pèrdua
després de la pèrdua.
Sort en tinc que les desgràcies no vinguin mai
soles.


