Balanç

Viure sense respirar té la seva gràcia. Una mateixa ni se n’adona de les marques liloses al cos i dels ulls inflats. Quan s’aconsegueix seure i començar a fer funcionar els pulmons sempre es repeteix aquesta estranya sensació de no ser conscient de totes les hores, de vegades dies, sense oxigen. Llavors pot passar que l’aire que s’escola nas amunt, que fa una tombarella i baixa coll avall tingui un efecte calmant i balsàmic o bé que, com avui, ressequi els conductes oxidats i cada inspiració s’assembli a una bola de foc que s’atura a la gola, es recrea per l’hemisferi dret i no s’apaga.