Prototip

Quan tanco la porta, habito tres pàtries.

Una m’acorrala i em dibuixa sense ombra i em vol foradada i callada. Només estimo si cuido. L’altra m’amplia i em dóna boca i em deixa cega si no miro amb altivesa. Només estimo si trepitjo. La tercera pàtria em deixa a cavall de les altres dues, fent equilibris per mantenir la mida justa de peu a cada banda i amb la por permanent de saber on sóc genuïna i on em moc per allò que volen que jo vulgui. Només estimo si equilibro.

Quan obro la porta, només penso en fugir de mi. Però sempre em quedo.