Tancament

Aquest any que se’n va, va arribar descaradament indecís i enviant-me cap a casa per deixar-me descobrir que no hi ha casa. Mallorca, Praga, Madrid, Dublín, Tarragona, Barcelona, Girona i Cotlliure m’han fet d’escenari del costat salvatge de la vida. He estrenat pàgina web i he explicat a les nenes i els nens que els animals poden ser lletres. A Lleida plovien miratges i la gent parlava en vers. M’he enfilat a les rames de l’arbre genealògic, que algun cop de vent ha fet trontollar a estones, i he desfet els nusos de les sis cordes de la guitarra vella. Aquest any que se’n va, he continuat amb la tossuderia de voler canviar allò que no em val.

Gràcies a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, a tu, per fer-ho possible.