Purga

Toquen les tres de la tarda, l’hora d’enyorar la presència absent, la carn imaginada. No hi ha petons a la bústia. El diari em parla de tu, de vostè, del senyal de STOP en què s’ha convertit l’horitzó. A estones començo a intuir que hi ha carn, que hi ha petons, que hi han horitzons i illes. Sé que ara he de furgar la nafra, aquesta nit vull dedicar-la a lamentar-me.