Voluntària per la llengua

Tots els meus prejudicis i jo vam dir hola a aquella dona baixeta amb mocador que va dir que s’enyorava. El seu no era un enyor quilomètric ni de sang, era un enyor vital, un enyor de si mateixa. Aquella dona volia mirar-ho tot, saber-ho tot, entendre-ho tot de mi, de nosaltres.

Goso fer d’intèrpret d’aquest lloc on viu que la fascina més que no l’espanta. Li llegeixo el món i ella me’l llegeix a mi. Compartim carrers i ara també llengua, però el sol es pon un dia i un altre rere horitzons diferents. Sense veritats absolutes i carregada de modèstia li torno a explicar tot des dels meus ulls sense marit, sense vel, sense Déu, sense mànigues. La meva, és només una -i minúscula- de les milions de maneres d’entendre la vida.