Madeleine

© Francisco Javier Santiago

Record de vigília, carn de déjà vu, miratge interrogant. Lament que m’assalta, sedant de tres dosis i mitja, silenci. El buit que queda, l’espai que no s’omple, les paraules que no es diuen, la nocturnitat que s’apaga sola buscant-nos pels bars. Les hores en silenci et desdibuixen el contorn i jo no sé si mantenir gaire temps més les mans a sota per no deixar-lo esvair del tot. Si no has de tornar, deixa de ser-hi, fins i tot en la més solitària i muda de les absències.