Amaga l’entusiasme

Hi havia la porta

que s’obria sola i entrava de tot.

Entraven els cristalls que superaven el sedàs

i em queien a les mans com petites gotes d’aigua egocèntriques

que no volen fondre’s.

Les trio, les miro, les regiro,

però són elles que em regiren a mi.

Escampen el misteri, taquen les parets del dia a dia

que no t’atures a mirar.

T’han seguit

fins al llit.

Quan vegis que vénen,

amaga l’entusiasme.

Comparteix:

    Sobre aquesta entrada

    Estàs llegint “Amaga l’entusiasme,” publicat a Realitats i Miratges

    Data:
    9.6.16 / 0:42
    Categoria:
    miratges