El tren dels llacs

A l’altra banda de la pedra,

grills i veus

com la teva que ressona

mentre travesso la gran plana fèrtil

entre foscors que porten la llum i tots els tons de l’aigua.

Torno als petons de l’estació

els diumenges a la tarda

i la recança que tants adéus

no fossin suficients

per diluir la trascendència del comiat total.

Tindries una frase guaridora

preparada arran de llavis

si ens veiessis encara aquest nus.

 

Comparteix:

    Sobre aquesta entrada

    Estàs llegint “El tren dels llacs,” publicat a Realitats i Miratges

    Data:
    3.8.16 / 0:10
    Categoria:
    miratges