Sobre la Sara

Sara Bailac i Ardanuy (Tàrrega, 1986) sóc llicenciada en unes quantes coses i poeta.

Als disset anys feia de cambrera en un bar de carretera i vaig començar el bloc Realitats i Miratges, diuen que un dels primers en llengua catalana. El 2006 vaig veure per primer cop el meu nom escrit dins d’un llibre amb el relat ‘Morir d’un sol tret’, una mica palahniukenc i segurament un dels motius que portaran als xinesos a no donar-me el visat per entrar al país si mai ho demano. L’any 2007 vaig anar per primer cop a Ascó per rebre el Premi de Poesia Joan Perucho ‘Vila d’Ascó’ per Inventari d’afectes perduts, que va ser el meu primer llibre en solitari i que va prologar l’Hèctor L. Bofill. Quan em van comunicar que havia guanyat el premi insistien a preguntar-me si m’havia equivocat a l’escriure l’any de naixement -1986 o 1968?-.

El 2008 vaig aprofitar el descans del migdia de la feina per participar al reportatge La Catosfera de les dones de Vilaweb i vaig crear un mapa poètic que relaciona els poemes que escric amb espais geogràfics a través de Google Maps. El 2009 vaig recitar per primer cop en solitari al cicle de poesia jove de Lleida “Versos de Temporada” i vaig descobrir que m’agrada veure la cara que feu quan em sentiu. Després van venir més oportunitats: la més curiosa va ser a Angra do Heroísmo, una ciutat perduda enmig de l’oceà, també a Lleida, per Skype a l’Horiginal, en video i dins un ring de boxa a Tàrrega al Petit festival dels hiverns freds, a La Plata (Buenos Aires)  i a Santiago de Xile, per dir els que em vénen al cap.

El 2010 va veure la llum Vénen turbulències, acompanyat per unes il·lustracions precioses de l’Oriol Malet i amb la veu de la Núria Coll. El vam parir amb molta cura i crec que es nota. Va ser l’excusa per asseure’m per primer cop davant d’un micròfon de Catalunya Ràdio. Vaig ser llibròfaga exhibicionista i participava al projecte Llibròfags de crítica literària a la xarxa, però ara ja és mort. El projecte internacional Poem Express encapçalat a Catalunya per l’Inge Nouws em va orbrir la porta de les escoles i vaig aprendre de les nenes i els nens escriptors de poesia.

Vaig col·laborar puntualment amb l’espai “Musa a l’atur” al programa “Mar de muses” de Burjassot Ràdio i agraeixo la santa paciència de l’Alfons Navarret. El 2011 vaig fugir a les Açores, però vaig acabar tornant i participant al Priorat en persona i al Festival de Poesia de Sant Cugat. El 2012 vaig fugir a Madrid (a Madrid?! em deia tothom) però també vaig acabar tornant per participar a la segona volta del Priorat en persona i em van donar la possibilitat d’entrar en un món completament nou, el dels centres penitenciaris, on vaig impartir un taller de poesia per a dones recluses. El 2013 vaig fugir a l’Argentina, i n’ha tornat una que se m’assembla.

No sé com ni per què l’Emma Vilarassau va llegir poemes meus a la ràdio, ho vaig descobrir mesos després i vaig plorar com una magdalena (després de veure-la en el paper de La infanticida, em va tocar molt que decidís posar-se també les meves paraules a la boca):

Audio clip: Adobe Flash Player (version 9 or above) is required to play this audio clip. Download the latest version here. You also need to have JavaScript enabled in your browser.

Poesia

Col·laboracions

Antologies

Narrativa

Estudis

Premi Joan Perucho Inventari d'afectes perduts Presentació a la Llibreria Laie de BarcelonaPresentació a Tàrrega amb el Jordi RamonVénen turbulències - audiollibre Realitats i MiratgesRecital "Amnèsia" Cafè del Teatre 16/04/2009 Poem Express "Hola em dic Sara i sóc poeta" al CEIP Doctor VIcenç Ferro de Viladecans

Espero propostes arriscades, esbojarrades i impossibles a:

sara@sarabailac.cat

Comparteix: